Com ja sabeu la setmana passada vam iniciar el projecte "d'aprendre anar amb bici". A alguns els està costant una mica, però d'altres gaudeixen moltíssim.
Durant aquests tres dies a l'anar preguntant com es sentien amb la bici, anaven dient el següent:
- GRETA: No puc pedalar perquè no funciona.
- NOA: M'ho he passat molt bé, però he caigut i no he plorat.
- VERA: He après soleta.
- IKHLAS: "El papa ahora comprará una bici pequeña".
I al donar per finalitzat aquest projecte, ja que per aprendre anar amb bici vam arribar a la conclusió que necessitaven temps i més adults, i preguntar què havien après van dir:
- MAR: Jo vaig pedalar molt i no vaig caure. Vaig aprendre anar amb la gran de pedals.
- GRETA: No funcionava perquè no me van bé les idees.
- ONA: Sí que funcionava. Ami em surt perquè pedalo.
- MAR: Que s'ha de portar casc.
- ONA : Sabia anar amb bici i he anat una mica.
- GRETA: Portar casc.
- NOA: He anat amb bici.
- IGNSASI: Que no podia anar amb bici perquè no anava.
- BIEL: A casa he après a pedalar.
- ELOI: He anat amb bici amb el papa.
Bé, podríem treure vàries conclusions de la bici i de l'anar amb bici i del casc. I fer moltes coses sobre aquest projecte i aprendre moltíssim, però ja no seria el seu projecte, seria el meu projecte. Per tant, tornant a la idea del seu projecte, que era aprendre anar amb bici i anar amb bici, el donarem per tancat i aprofitarem per recordar-los la importància del dur casc amb la feineta que s'enduran a casa.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada